La vespa asiàtica (Vespa velutina nigrithorax) és una espècie exòtica invasora present a tot Catalunya, també a l’Alt Empordà. Malgrat el sobrenom de «vespa assassina», no és més verinosa ni més agressiva que les vespes autòctones: davant d’un exemplar o d’un niu cal actuar amb la mateixa prudència que amb qualsevol vespa o abella.
El problema real és ecològic i econòmic: depreda abelles de la mel i altres insectes pol·linitzadors, i afecta l’apicultura i els conreus del municipi.
En aquesta pàgina
- La vespa asiàtica al municipi
- Per què és una espècie preocupant
- Com identificar-la
- No la confonguis amb altres insectes
- Els nius: primaris i secundaris
- On es troben els nius
- Què faig si trobo un niu
- Què faig si em pica
- Qui ha d’anar amb més compte
- Es pot evitar que vinguin a casa?
- Recursos i enllaços
La vespa asiàtica al municipi
La vespa asiàtica o vespa velutina és una espècie invasora originària del sud-est asiàtic. Al nostre municipi se’n va detectar el primer exemplar l’any 2021 i, després d’identificar-se’n diversos exemplars més, considerem que l’espècie ja és present al terme municipal.
És un predador natural de les abelles i d’altres insectes pol·linitzadors, i per tant resulta molt perjudicial per a la biodiversitat, per a la pol·linització de plantes i fruiters i, molt especialment, per a l’apicultura.
No és especialment agressiva amb les persones, tot i que les seves picades són més doloroses que les d’altres vespes. Si s’evita el contacte amb l’insecte i no es molesten els nius, rarament es produeix cap atac.
Per què és una espècie preocupant
La vespa asiàtica va arribar a Europa el 2004 i des de llavors s’ha estès per tot el territori. A Catalunya està catalogada com a espècie exòtica invasora. El seu impacte principal no és sobre les persones, sinó sobre l’ecosistema i l’activitat agrària:
- Depredació d’abelles i altres insectes. Les obreres cacen abelles de la mel i altres pol·linitzadors per alimentar les larves. Es col·loquen davant dels ruscs i poden arribar a col·lapsar una colònia.
- Afectació a l’apicultura. La pressió sobre els ruscs redueix la producció de mel, cera i altres productes apícoles, un sector amb presència a la comarca.
- Danys als conreus. Les vespes adultes s’alimenten de fruita madura i altres substàncies ensucrades, cosa que afecta la fructicultura i l’horticultura de la plana empordanesa.
- Efecte indirecte sobre la pol·linització de la flora silvestre i dels conreus, i per tant sobre la biodiversitat local — inclosos els espais naturals de l’entorn del Fluvià i dels Aiguamolls de l’Empordà.
Té la picada perillosa?
La picada d’una vespa asiàtica pot ser una mica més dolorosa que la d’una vespa comuna, però el verí no és més tòxic. El risc real apareix quan hi ha moltes picades alhora: si un niu se sent amenaçat, poden atacar molts exemplars a la vegada. Per això la norma és sempre la mateixa: no apropar-se al niu i no manipular-lo mai.
Com identificar-la
La vespa asiàtica té una coloració clarament més fosca que la resta de vespes socials del nostre entorn. Fa uns 3 cm i les reines i les obreres són molt semblants: només es distingeixen a la primavera per la mida menor de les obreres.
Trets d’identificació de la vespa asiàtica. Font: Agents Rurals — Generalitat de Catalunya.Tòrax negre
Completament negre i vellutat, sense taques rogenques. És el tret més distintiu.
Abdomen fosc
Negre i bru, amb una fina línia groga a l’inici i una ampla franja taronja al final.
Potes grogues
Els extrems de les potes són d’un groc viu, molt visibles en vol.
Rostre groc ataronjat
La cara és groga ataronjada, mentre que el cap vist per sobre és fosc.
Mida
Al voltant de 3 cm. Els mascles tenen les antenes més llargues i no tenen fibló.
Vol
Vol estacionari davant dels ruscs, a l’aguait de les abelles que entren i surten.
No la confonguis amb altres insectes
Moltes vespes, abelles i fins i tot mosques imiten els colors d’advertència groc i negre. La majoria són espècies autòctones inofensives o beneficioses que cal respectar. Abans de comunicar una observació, compara-la amb aquesta làmina:
| Espècie | Com distingir-la |
|---|---|
| Vespa asiàtica Vespa velutina nigrithorax |
Tòrax negre, abdomen fosc amb franja taronja al final, potes grogues. ~3 cm. Invasora. |
| Vespa xana Vespa crabro |
Tant o més gran que la velutina, però amb el tòrax bru rogenc i l’abdomen molt més groc. Autòctona i escassa. |
| Vespa d’olla Vespula germanica |
Molt més petita, abdomen groc i negre ben contrastat. És la vespa comuna de tota la vida. |
| Dolichovespula sylvestris | Semblant a la vespa d’olla, amb el cap més ample. Menys comuna. |
| Vespa paperera Polistes dominula |
Més petita, esvelta, cintura molt estreta i potes penjants en vol. Molt comuna. |
| Vespa de galet Megascolia maculata |
La vespa més gran de les nostres contrades, negra amb quatre taques grogues. Inofensiva. |
| Sírfids (mosques) | Ulls grans, antenes diminutes i un sol parell d’ales. No piquen. Són pol·linitzadors. |
Recorda
Les vespes i abelles autòctones tenen un paper clau com a pol·linitzadores i depredadores de plagues. No s’han d’eliminar els seus nius si no representen un risc directe per a les persones.
Els nius: primaris i secundaris
La vespa asiàtica construeix dos tipus de niu al llarg de l’any. Saber-ho és important, perquè el moment i el lloc on el trobem canvien completament la resposta.
Niu primari o embrionari (primavera)
A la primavera, les reines que han passat l’hivern amagades inicien una nova colònia construint un niu petit i arrodonit, amb l’orifici d’entrada a la part inferior. Hi crien les primeres obreres. Solen estar en llocs resguardats de la pluja i sovint habitats: cornises de teulades, ràfecs, porxos, garatges, comptadors, coberts o apiaris abandonats.
Niu secundari o definitiu (estiu i tardor)
Un cop la colònia creix, es trasllada i construeix un niu molt més gran, com una gran bola de paper que pot superar els 60 cm de diàmetre, amb l’orifici d’entrada lateral. Normalment penja de les branques altes dels arbres, sovint amagat entre el fullatge fins que cauen les fulles a la tardor. També pot aparèixer en edificacions abandonades, tanques vegetals o, fins i tot, a nivell de terra.
La clau per distingir-lo
El vesper de la vespa asiàtica és ovalat, sovint molt gran i amb el forat d’entrada al lateral. Els nius de vespa xana i de vespa d’olla tenen l’entrada a la part inferior, i els de Polistes són petits panells de cel·les sense embolcall de paper, adherits directament a la paret o a una planta.
On es troben els nius
A diferència de les altres vespes socials autòctones, la vespa asiàtica és coneguda pels seus vespers grossos i ovalats a les capçades dels arbres. Però també cal parar atenció als llocs habituals dels nius primaris, sobretot durant la primavera:
- Ràfecs, cornises i teulades — a recer de la pluja; és el lloc clàssic dels nius embrionaris.
- Ampits i obertures protegides — finestres i obertures poc utilitzades.
- Coberts, pallers i magatzems agrícoles — construccions obertes que acullen nius embrionaris i primaris.
- Comptadors i armaris tècnics — cavitats amagades en edificis i contenidors en desús.
- Arbres — l’emplaçament preferit dels nius secundaris, sobretot en caducifolis; queden al descobert quan cauen les fulles.
- Tanques vegetals — nius amagats dins la vegetació arbustiva dels jardins.
- Marges, talussos i cavitats a terra — inclosos caus abandonats de rosegadors i vegetació densa com l’heura.
- Torres elèctriques i estructures metàl·liques.
Què faig si trobo un niu de vespa asiàtica
⚠ Mantén-hi una distància mínima de 5 metres
En cap cas s’ha d’intentar capturar les vespes. Davant d’un niu cal mantenir una distància mínima de 5 metres i no destruir-lo, molestar-lo ni retirar-lo mai. No hi llencis objectes, no el ruixis amb aigua ni amb insecticida i no intentis cremar-lo: si les vespes se senten amenaçades poden atacar moltes alhora. La retirada l’ha de fer sempre personal especialitzat amb equip de protecció.
L’Ajuntament valorarà el cas:
- Si el niu es troba a l’espai públic o al medi natural i representa un perill per a les persones, l’Ajuntament en valorarà la destrucció o la retirada.
- Si el niu es troba en un espai privat (casa, jardí, nau, finca), la retirada correspon a la propietat, que ha de contractar una empresa de control de plagues autoritzada. L’Ajuntament pot oferir assessorament sobre serveis especialitzats autoritzats.
Comunicar un niu a Sant Pere Pescador
- Ajuntament de Sant Pere Pescador — c. Verge del Portalet, 10 · 17470 Sant Pere Pescador
- Telèfon / missatge: 972 52 00 50
- Emergències: 112
- Cos d’Agents Rurals: 872 97 54 63
Quan comuniquis un niu, indica’ns: ubicació exacta (adreça o coordenades), alçada i mida aproximades, si és de titularitat pública o privada i, si en tens, una fotografia.
Què faig si em pica una vespa asiàtica
Cal actuar igual que davant de la picada de qualsevol altre insecte: retirar el fibló si ha quedat clavat, netejar la zona amb aigua i sabó, aplicar-hi fred i no gratar. Pots consultar les recomanacions de Canal Salut sobre picades i mossegades.
Truca al 061 (o al 112) si…
- Has rebut més d’una picada.
- La picada s’ha produït dins la boca o a la gola.
- Ets una persona al·lèrgica a les picades d’himenòpters, o no saps si ho ets.
- Apareix dificultat per respirar, inflor generalitzada, marejos o urticària en qualsevol part del cos.
Qui ha d’anar amb més compte
Persones al·lèrgiques
Han de portar sempre la medicació prescrita i evitar les zones amb presència de nius.
Apicultors i apicultores
Cal vigilar la pressió de depredació sobre els ruscs, especialment de juliol a novembre.
Pagesia i personal forestal
Sobretot en tasques de poda, esporga, collita de fruita i desbrossada de marges.
Jardineria
També a casa: abans de podar una tanca vegetal o un arbre, observa uns minuts si hi ha entrada i sortida continuada de vespes.
Càmpings i allotjaments
Revisa ràfecs, coberts i arbrat a l’inici de temporada i comunica qualsevol niu detectat.
Infants
Ensenya’ls a no llençar mai res a un niu ni a acostar-s’hi, i a avisar sempre una persona adulta.
Es pot evitar que vinguin a casa?
No hi ha cap mètode eficaç per impedir la presència de vespes en un habitatge o en un jardí. El que sí que es pot fer és revisar periòdicament els llocs on solen fer els nius primaris (ràfecs, porxos, coberts, comptadors) durant la primavera, quan el niu encara és petit i la retirada és molt més senzilla i segura.
No instal·lis paranys casolans
Les trampes amb líquid atraient no es recomanen: no són gens selectives i capturen moltíssimes altres espècies d’invertebrats, incloses abelles i pol·linitzadors autòctons que volem protegir. A més, qualsevol acció de captura dins d’un espai natural protegit necessita l’autorització de l’òrgan competent.
Altres mesures raonables: mantenir tapats els contenidors de residus orgànics, recollir la fruita caiguda dels arbres del jardí i evitar deixar begudes ensucrades destapades a l’exterior a l’estiu.
Recursos i enllaços
- Espai web de la Generalitat de Catalunya sobre la vespa asiàtica
- Protocol d’actuació i de seguiment de la vespa asiàtica (PDF) — Generalitat de Catalunya
- Fitxa descriptiva de l’espècie (PDF) — Departament d’Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural
- SITMUNcat Vespa asiàtica — aplicació de recollida de dades sobre nius detectats
- Fitxa de l’espècie del Ministerio para la Transición Ecológica (PDF)
- Canal Salut — Picades i mossegades
Làmines il·lustrades: «Conèixer, prevenir i gestionar la vespa asiàtica». Concepte i continguts: Narcís Vicens i Toni Llobet, amb la col·laboració de Leopoldo Castro i Luis Óscar Aguado. Il·lustracions © Toni Llobet. Diputació de Girona, Àrea de Territori i Sostenibilitat. Reproduïdes amb finalitats divulgatives.